Hay más, pero estos son los escritos esenciales del Zen, de la escuela Soto. Es el espíritu de los grandes maestros del Zen expresado en letras. Es el secreto del Zen.
Las traducciones, al catalán, han sido estraídas del libro EVAM, Escrits i Llibres de la Saviesa dels Monjos Budistes, de Josep Manuel Sōsen Campillo Monzó, (Editorial Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2020.
CANT DE LA IL·LUMINACIÓ
(jp. SHŌDŌKA)
(ch. 证道歌 Zhèngdào gē)
Autor: YÒNGJIĀ XUĀNJUÉ
[jp. Yōka
Genkaku]
Xina, 665-713.
Escola Chán Caodong/Zen Soto
El Caminant de la
Via, immòbil, més enllà de tot pensament, no evita les il·lusions ni va darrere
de la veritat.
La naturalesa real de la ignorància és la mateixa naturalesa de Buda; el cos il·lusori i vacu no és més que el Dharmakāya.
Quan el Cos del
Dharma desperta plenament, no hi ha res en absolut.
La font de la
nostra pròpia naturalesa és el Buda pur i veritable.
Les formacions
dels Cinc Agregats van i venen com núvols per la immensitat del cel;
els Tres Verins
apareixen i desapareixen com l'escuma sobre la superfície del mar.
Quan ens adonem de
la realitat, no existeixen ni el Jo ni els fenòmens,
i el karma que
mena a l'infern desapareix instantàniament.
Aquells que
enganyen els éssers amb un fals coneixement veuran, però, arrencades les seves
llengües per tota l'eternitat.
Quan despertem en
la pràctica de la meditació del Tathāgata,
les Sis
Perfeccions i els Deu Mil Mèrits es realitzen en el nostre interior.
Als nostres somnis
veiem els sis nivells de la il·lusió;
però, quan
despertem, no hi ha més que un immens buit i cap dels mons del cosmos.
Ni mala sort, ni
bona sort, ni pèrdua ni guany;
no busquis mai
això en la serenitat eterna.
Durant anys, el
mirall polsegós no ha estat netejat,
ara és el moment
de deixar-lo completament polit, d'una vegada per sempre.
Qui té
no-pensament? Qui és no-nascut?
Si som
veritablement no-nascuts, també som nascuts.
Pregunta a un
titella si això no és així.
Mentre busquis la
il·luminació perfecta exercitant-te tu mateix, no obtindràs res.
Abandona
l'aferrament als Quatre Elements
i nodreix-te i beu
tant com vulguis de la serenitat eterna.
Totes les coses
són impermanents i totalment vàcues.
Aquí es troba la
il·luminació perfecta del Tathāgata.
Per a ser un
veritable monjo cal posseir una ferma convicció. No obstant això, si tu no pots
tenir-la, pregunta-m'ho segons el teu parer.
Tenir una
comprensió directa de l'arrel de totes les coses és el veritable segell de Buda.
Si insisteixes a
seguir fixant-te en branques i fulles, no obtindràs cap ajuda.
La gent ignora on
es troba la preciosa Joia Mani,
que es guarda en
les grans profunditats dels plecs del Tathāgatagarbha.
La influència de
les Sis Facultats dels Sentits és vàcua, però no és el buit.
Els raigs que
desprèn un sol perfecte pertanyen al món dels fenòmens, encara que tampoc no li
pertanyen.
Purificant dels
Cinc Ulls es guanyen els Cinc Poders;
quan se’n té la
plena comprensió, s'està més enllà de qualsevol raonament.
No és difícil
veure una imatge en un mirall,
però qui pot
agafar la lluna reflectida a l'aigua?
Caminant sempre
sol, perquè un sempre va sol,
l'Il·luminat
avança tot sol pel camí del Nirvana.
El seu to és
evocador, el seu esperit és transparent i el seu posat és elegant.
Ningú no para
atenció del seu cos sec i ossut.
Tothom sap que el
fill dels Shakya és pobre,
però és pobre en
aparença, no en poder espiritual.
Per la seva
pobresa vesteix parracs, però el seu interior conté una joia que no té preu.
Aquesta joia
inestimable no es desgasta mai, per molt que sigui utilitzada,
ni que sigui
cedida generosament per a ajudar tothom que la demani.
El Triple Cos i
les Quatre Savieses estan absolutament continguts al seu interior.
Els Vuit
Alliberaments i els Sis Poders Sobrenaturals estan totalment gravats al fons
del seu esperit.
L'home superior
s'assegura d'una vegada per totes i per sempre;
el mediocre aprèn
molt, però sempre té dubtes.
Despulla’t de la
roba bruta que tan aferradament retens amb tu;
¿De què et serveix
vantar-te de la teva devoció davant dels altres?
Que uns parlin
malament de mi, que altres em menyspreïn;
qui pretén
incendiar el cel amb una torxa, acaba per esgotar-se.
Els seus retrets
són per a mi com un veritable nèctar;
immediatament, tot
es fon i penetro en un lloc que està més enllà del pensament i les paraules.
Veient com parlen
malament de mi, obtinc l'oportunitat de guanyar mèrit,
ja que en realitat
són el meu millor mestre.
Si no m’enutjo per
les crítiques, no guardo ni animadversió ni predilecció,
i creix en mi el
poder de l'amor i la humilitat que ve d’allò no-nascut.
Essent precís tant
en l'experiència interior com en la seva interpretació,
Meditació i
Saviesa estaran en perfecta fusió sense romandre solament en el buit.
Això no és només
on a la fi tots nosaltres arribem,
sinó que tots els
Budes, innombrables com les sorres del Ganges, són de la mateixa essència.
La doctrina del no
temor és com el rugit del lleó,
que immobilitza
els cervells dels animals porucs.
Fins i tot,
l'elefant fuig oblidant la seva noblesa;
només el drac
celestial l’escolta joiós i tranquil.
He creuat mars i
rius, pujat muntanyes, i travessat pregons engorjats
per visitar
mestres a qui preguntar sobre la Veritat i furgar en els secrets del Zen;
i quan he pogut
trobar el camí del Mont Sokei,
he conegut que
naixement i mort no és diferent.
Atès que caminar
és Zen, asseure’s també és Zen;
ja sigui parlant o
en silenci, en moviment o en repòs, l'essència està sempre en pau.
Si et trobes
contra una espasa, l'esperit no perd la seva calma;
si prens un verí,
l’esperit roman impertorbable.
El nostre Mestre [Shakyamuni]
va servir al buda Dīpamkara.
Jo també he
travessat molts naixements i moltes morts;
vida i mort se
succeeixen sense fi, eternament.
Però quan de cop
he comprès el no-naixement,
no he tingut cap
necessitat d’alegrar-me o d'entristir-me per un honor o per cap desgràcia.
Visc molt
allunyat, en una humil cabana de les muntanyes,
on els cims són
alts i espessa l'ombra dels arbres, i m'he assegut sota un vell pi.
Em sento tranquil
i content a la meva cabana de monjo;
una vida de
tranquil·litat serena, de veritable senzillesa.
Quan arriba el
veritable despertar, tot s'entén, sense esforç.
Els fenòmens del
Samsāra no pertanyen a aquesta naturalesa.
La caritat
practicada com a fi pot aportar la sort de renéixer en el paradís,
però és com
disparar una fletxa cap al cel:
quan l’impuls se
li esgota, cau a terra, i això és font de mal karma en un futur.
¿No és millor,
doncs, la realitat d’allò que no és condicionat que penetra directament en
l'estat de Tathāgata?
Agafar només
l'arrel sense preocupar-se de les branques
és com captar el
reflex de la lluna en una joia pura.
Ara entenc què és
la Joia Mani,
i el meu guany ho
és per a tots inesgotablement.
La lluna es
reflecteix en el corrent, el vent passa suaument entre els pins,
¿quina és la causa
d'aquest perfecte silenci?
La Joia dels
preceptes inherents de la naturalesa de Buda fixa la seva empremta en el camp
de la ment.
El seu mantell va
apartar la boira i la rosada, la pluja i els núvols.
El seu bol va
pacificar antics i ardents dracs, i el seu bastó va separar dos tigres en
lluita.
Escolta com
dringuen els anells del seu bastó, rítmicament.
La forma d'aquests
símbols no ha de ser presa amb lleugeresa;
el bastó preciós
del Tathāgata
ens ha deixat la petjada que cal seguir.
No busca la
veritat, ni talla les il·lusions.
Comprèn clarament
que aquesta dualitat és buida i sense forma.
Però aquesta
no-forma no és ni buit ni no-buit;
sinó la forma
veritablement genuïna del Tathāgata.
La ment, semblant
a un mirall, ho reflecteix tot i no coneix obstacles,
enlluernant el
vast univers fins a les seves més ínfimes partícules.
La infinitat de
formes del cosmos es reflecteixen en una Ment
que, brillant com
una joia perfecta, no té ni un exterior ni un interior.
Vivint en la
vacuïtat i ignorant la llei de causa i efecte;
tot està en
confusió i desordre, i només porta al desastre.
El mateix passa
quan un s'aferra a la no existència, rebutjant el món de les existències,
ja que això és com
caure al foc mentre un evita ofegar-se.
Voler apoderar-se
de la veritat, rebutjant el que és fals,
no és més que
discriminació, artificialitat i falsedat.
El deixeble que
sense entendre es lliura a la mera pràctica,
és com aquell que
confon un enemic amb el seu propi fill.
Es destrueix el
Tresor del Dharma i perdem el mèrit aconseguit;
i la causa recau
en la manera dualista de pensar.
El Zen ensenya a
tenir una completa intuïció de la naturalesa de la Ment,
i així el
practicant, amb el seu poder intuïtiu, capta a l’instant la veritat d’allò que
és no-nascut.
L'home veritable
sosté l'espasa de la Saviesa;
el tall de la
Saviesa és una fulla de diamant que separa els enganys del coneixement i de la
ignorància.
No només fa miques
l’intel·lecte dels filòsofs
Sinó que desanima
l’esperit dels malvats.
Ell fa rugir el
tro del Dharma, i Ell fa retrunyir el tambor del Dharma;
Ell estén núvols
de misericòrdia, Ell fa caure pluja d'ambrosia.
La seva marxa és
com la de l'elefant o el drac, i d'aquesta manera són alimentats innombrables
éssers;
els Tres Vehicles
i les Cinc Famílies són portats tots per igual a la Il·luminació.
A la part alta de
l'Himàlaia, on ja no es troba pastura, creix l'herba fei-ni.
Les vaques que la
mengen produeixen una llet pura i deliciosa,
i és d'aquest
menjar que en gaudeixo contínuament.
Una sola
naturalesa, present en tot, conté totes les naturaleses;
una realitat, que
ho comprèn tot, inclou totes les realitats.
Una única lluna és
la que es reflectida en totes les aigües;
totes les llunes
vistes en totes les aigües són la mateixa lluna.
El Dharmakaya de
tots els Budes entra en el meu propi ésser,
i el meu ésser
esdevé en unitat amb ells.
Un estat conté
tots els estats;
no és forma, ni
consciència, ni acció.
En un instant,
vuitanta mil portes són obertes;
en un sospir, es
destrueix un mal karma d'infinits kalpas.
Una condició
formulada per la raó no és cap condició,
ja que no s’uneix
íntimament amb la meva Llum interior.
Es troba més enllà
de l'elogi i de la censura
i, com el mateix
espai, no coneix límits.
Però es troba
aquí, entre nosaltres, en tota la seva serenitat i plenitud.
Quan la busques,
la perds.
No la pots
retenir, ni la pots refusar;
mentre tu no hi
pots fer res, ella segueix el seu curs;
quan tu parles,
ella emmudeix, quan tu calles, ella parla.
La teva compassió
obre la porta de bat a bat a la II·luminació.
Si algú em
pregunta quina ensenyança segueixo,
responc que la de
la força de la Gran Saviesa.
Pots dir que això
és bo o que això és dolent, com prefereixis, però tu no pots saber-ho.
Seguir el seu curs
o anar a contracorrent, ni el cel ho pot endevinar.
M'he instruït en
ella durant molts kalpas de la meva vida;
això no són
paraules al vent, ni t'estic dient cap mentida.
Alço la bandera
del Dharma i exposo l'ensenyança;
la que vaig
obtenir del Mont Sokei* i que és la doctrina de Buda.
Mahakashyapa va
ser el primer en la línia de la Transmissió [de Buda];
Vint-i-vuit
patriarques més el van seguir a Occident;
travessant els
oceans, la Llum va arribar a aquesta terra,
i Bodhidharma es
va convertir en el nostre primer patriarca:
el seu mantell ha
passat, com tots sabem, per sis patriarques,
i per ells moltes
generacions han vist la Llum.
La veritat no
necessita ser exposada;
allò que és fals
no ha existit mai.
Quan ser i no ser
es deixen de costat, fins i tot la no-vacuïtat perd el seu sentit;
no ens hem
d’aferrar a l’inici a les Vint Maneres de vacuïtat.
La naturalesa
única del Tathāgata és originalment idèntica per a totes les
existències.
La Ment funciona
mitjançant els òrgans dels sentits,
i d'aquesta manera
es comprèn un món objectiu.
Aquesta dualitat
és com el reflex en un mirall.
Quan se li treu la
pols, brilla la llum;
igualment, quan
ens oblidem de la Ment i del món objectiu,
l'Essència afirma
la seva veritat.
Ah! Aquesta edat
de la degeneració és plena de mals,
la gent és
infeliç, i que n’és de difícil dirigir-la!
Pel gran temps
transcorregut des del Gran Savi,
s'enfonsa en
concepcions falses,
el Mal és poderós,
el Dharma és feble,
i l'odi s'estén
per tot arreu;
encara que hom
conegui la doctrina sobtada del Buda,
és una llàstima
que no se la vulgui acceptar
i així aixafar els
esperits malignes
tan fàcilment com
una teula.
La ment és la font
dels teus actes;
i és el teu cos
qui en pateix tots els mals;
no retreguis res a
ningú del que a tu et pertoca;
si no vols per a
tu el karma d'un infern,
cessa de difamar
contra la Roda del Dharma del Tathāgata.
En un bosc de
sàndals no hi ha arbre petit.
En una exuberant i
profunda selva només hi viuen els lleons.
On no arriben
sorolls, on només regna la pau, aquest és el lloc on ronden els lleons;
tots els animals
s’hi mantenen allunyats i els ocells han fugit.
Només els cadells
segueixen les petjades dels pares;
amb tan sols tres
anys ja rugeixen fort.
Com poden els
xacals perseguir el rei del Dharma?
Ni amb totes les
seves arts màgiques els esperits malignes no el poden fer emmudir.
La perfecta
ensenyança sobtada res no té a veure amb la imaginació humana.
On hi ha una ombra
de dubte, hi ha la causa de la divergència.
Aquesta no és una
opinió meva sorgida del meu ego,
el meu temor és
que la teva instrucció no degeneri cap als dos extrems, la negació o
l'afirmació absolutes.
"No" no
és necessàriament "no", ni "sí" és necessàriament
"sí";
si t'oblides
d'aquesta regla ni tan sols una mica, la diferència s'eixampla un miler de
milles.
Quan és
"si", la filla del Naga arriba a l'instant a l'estat de Buda;
quan és
"no", fins el savi més savi s'enfonsa a l'infern.
Des de jove em
vaig afanyar a acumular coneixements,
estudiava els
sutres, els xastres i els seus comentaris,
em vaig lliurar a
analitzar noms i formes, i mai no en tenia prou.
Tot això era tan
en va com entrar a l'oceà i posar-se a comptar els grans de sorra.
Buda em va renyar
severament quan vaig llegir:
"De què
serveix comptar els tresors que no et pertanyen?"
Tots els meus
viatges del passat van resultar esforços fets inútilment,
i durant anys vaig
ser un monjo errant sense saber on aturar-me.
Quan no s'entén
adequadament la noció de família original,
mai no
s'aconsegueix comprendre l'ensenyança sobtada del Buda.
Malgrat que els
Dos Vehicles siguin practicats totalment, estan mancats de l’aspiració [del
Bodhisattva].
Els savis poden
ser molt intel·ligents, però els falta la Saviesa.
Els altres,
estúpids i puerils, creuen que hi ha res dins d'un puny buit,
i confonen el dit
que assenyala amb la cosa assenyalada.
Els seus esforços
es perden quan prenen la lluna pel dit que l'assenyala.
Són il·lusos
perduts en el món de les formes i els sentits.
El Tathāgata apareix quan
es penetra en el regne d’allò sense forma.
Llavors, hom pot
ser anomenat veritablement Avalokiteshvara.
Quan s'entén això
veiem com els obstacles kàrmics són naturalment vacus.
Però quan no
s'entén això, hem de pagar pels nostres errors.
Els famolencs són
servits a una taula digna d'un rei, però refusen menjar.
Si els malalts
s'allunyen d'un bon metge, com es guariran?
Practica el Zen
mentre romanguis en el món dels desitjos,
i es manifestarà
el genuí poder de la intuïció.
Quan un lotus neix
entre el foc, mai no pot ser destruït.
Pradhanashura va
trencar un dels preceptes més solemnes;
però quan va
obtenir la il·luminació en allò que no és nascut,
en un instant es
va convertir en un Buda i ara viu en un altre món.
La doctrina de la
intrepidesa s'ensenya amb un so tan fort com un rugit del lleó.
Que n’és de trist
que les ments confoses es mostrin endurides i inflexibles com el cuir!
Comprenen que
l'incompliment dels Preceptes impedeix la il·luminació,
però són incapaços
de veure el secret de l'Ensenyança del Tathāgata.
Fa temps hi va
haver dos monjos, un de culpable d'assassinat i un altre d'haver faltat a la
castedat.
L'ensenyament
d’Upali, el seu mestre, no va fer més que augmentar els seus remordiments.
Però la saviesa de
Vimalakirti els va fer disminuir immediatament,
i la seva angoixa
es va fondre com el sol fon el gebre i la neu.
La força
meravellosa de la Il·luminació
obra tants
prodigis meravellosos com innombrables són els grans de sorra del Ganges.
Quan fem les
Quatre Ofrenes,
deu mil peces d'or
no valen res al seu costat.
Ni esquarterant el
cos i convertint els ossos en pols, és suficient com agraïment.
Una paraula justa
és veritat durant centenars de milers de milions d’anys.
El Rei del Dharma
mereix el nostre més gran respecte.
Tots els Tathāgatas, innombrables
com els grans de sorra del Ganges,
testimonien la
veritat de la seva il·luminació.
Ara sé què és la
Joia Mani, i sé que tots els que la saben acollir amb fe estan en reciprocitat
amb ella.
Quan hi veiem de
veritat, no hi ha absolutament res a veure.
No hi ha ningú, ni
Buda.
Els innombrables
cosmos no són més que bombolles sobre l'oceà.
Els savis no són
més que espurnes de llum.
Encara que un gran
anell de ferro giri sobre el meu cap,
es manté sempre la
claredat perfecta de la Meditació i de la Saviesa.
El sol pot
refredar-se i la lluna escalfar-se,
però la doctrina
veritable roman eternament indestructible a pesar del poder del Mal.
El carro de
l'elefant puja amb fermesa per la costa,
¿Com pot bloquejar
el pas de les seves rodes un petit escarabat?
Un gran elefant no
va per un camí de conills.
La gran
Il·luminació és més enllà de les mires estretes de l’intel·lecte.
No jutgis la
immensitat del cel mirant pel forat d'una canya.
Si encara no ho
tens clar, jo t'ajudaré a resoldre els teus dubtes.
NOTA: *Mont
Sokei [jap.] o Caoqi [chin:], nom del monestir del sisè mestre chán, Huineng.
El nom també identifica el mateix mestre, ja que una altra manera
d’anomenar-los era pel nom del temple del qual eren abats.
***
Jing Le Shi
Autor: HÓNGZHÌ ZHĒNGJUÉ
[jp. Wanshí Shōgaku]
Xina, 1091–1157. Escola Chán Caodong / Zen Soto
Perseguint les formes i els sons,
en veritat
ningú no aconsegueix trobar la Via.
La font
profunda de la Il·luminació
sorgeix de
la constància, de l'alegria, de la puresa, i de ser un mateix.
La seva
puresa és constant,
la seva
alegria és la meva pròpia.
Totes dues
depenen una de l'altra,
com la
llenya i el foc.
L'alegria
d'un mateix no s'esgota,
la puresa
immutable no té fi.
L'existència
profunda està més enllà de les formes.
La saviesa
il·lumina l'interior de l'anell.
Dins
l'anell, el Jo desapareix,
ni existeix
ni no-existeix.
Íntimament,
transmet una energia espiritual,
i
subtilment, fa girar un frontissa secreta.
Quan aquesta
frontissa misteriosa
troba el
moment del gir,
apareix la
propícia llum original.
Quan els
prejudicis de la ment
encara no
han sorgit,
¿com es
poden distingir paraules i imatges?
Qui és capaç
de distingir-ho?
Entén-ho
clarament i coneix-ho per tu mateix.
Absoluta i
total, la visió interior ho inclou tot,
no està
influïda per un pensament que discrimina.
Quan s'oblida
el pensament que discrimina,
és com una
flor blanca brillant en la neu.
Un feix de
llum travessa l'Univers.
Una sola
llampada s’escampa en totes les direccions.
Des de
l'origen no ha estat ni ocult ni tapat.
Troba la
seva raó d'emergir
i s'expandeix
per totes les transformacions.
Mantenint-se
en aquestes transformacions,
l'alegria
pura és inamovible:
el cel
l'envolta, l'oceà l’encercla.
Cada instant
és sense error.
En aquesta
il·luminació perfecta,
es fonen
l'interior i l'exterior.
Tots els
dharmas transcendeixen els seus límits,
totes les
portes s'obren de bat a bat.
A través
d'aquest pas franc
passen els
camins pels quals hom ha vagat errant.
Abandonar
els sentits i els objectes dels sentits
és com si
anessin desapareixent
les flors
que hem vist
i tot allò
que hem sentit.
Veure i
sentir no són més que condicions llunyanes
de milers
d'ulls i de mans.
Hi ha qui
mor per estar massa ocupat,
però jo em
mantinc en la meva decisió.
Dins la
màgia de la pròpia decisió
no hi ha
rastre de subtils significats.
En la puresa
es troba l'alegria;
en el
silenci, el despertar perfecte.
La mansió de
la il·luminació silenciosa
és el lloc
de l'alegria pura.
Habitar en
pau és oblidar les dificultats,
és abandonar
allò insubstancial per a esdevenir genuí.
Res no
s'obté per les paraules,
heus aquí
l'essencial de la veritat.
L'ensenyament
de Vimalakirti
travessa la
porta de la no-dualitat.
***
ELS FENÒMENS I L’ESSÈNCIA ORIGINAL S’INTERPENETREN
[jp. Sandōkai]
同契 Cantongqi
Autor: SHITÓU XĪQIĀN
[jp. Sekitō Kisen]
Xina, 700-790. Escola Chán Caodong / Zen Soto
L'esperit del Gran Savi de l’Índia
ha estat transmès íntimament d'occident a orient.
Entre les capacitats humanes n’hi ha de savis i n’hi
ha d’ignorants;
el Camí, però, no té patriarques ni del Nord ni del
Sud.
La font de l’esperit resplendeix clarament en la llum,
els rierols que s’hi escampen corren en la foscor.
Voler aferrar-se als fenòmens és sens dubte una
il·lusió,
retrobar l'essència no és la completa Il·luminació.
◎ Tot
allò que és objecte dels sentits
canvia i no canvia.
Canviant, estan units entre ells,
no canviant, tot roman al seu lloc.
Allò que veiem varia en qualitats i formes,
els sons oscil·len entre agradables o molests.
La foscor fon les paraules refinades i les vulgars,
la claredat distingeix entre les frases nítides i les
obscures.
Els Quatre Elements tornen a la seva naturalesa,
igual com un minyó sempre torna a la mare.
El Foc escalfa, l'Aire mou, l'Aigua mulla, la Terra és
sòlida.
L'ull, la visió, l'orella, els sons,
el nas, les olors, la llengua, els sabors;
així és cada cosa i per a cada cosa,
segons són les arrels, s’estenen les fulles.
El tronc i les branques comparteixen l'essència;
noble o vulgar, cada cosa té el seu llenguatge.
però
no ho considereu foscor;
a la
foscor hi ha claror,
però
no ho considereu claror.
Llum i
foscor s'oposen una a l'altra
com el
peu del davant i el del darrere quan caminem.
◎
Cadascuna de la infinitat de coses existents té el seu mèrit
i s'expressa segons la seva funció i el seu lloc.
Cada existència és com una caixa amb la seva tapa
adient;
diu una màxima que les fletxes topen entre elles a
l’aire.
◎
Sentint les paraules, entenent la seva font,
no establint normes sobre un mateix.
No entenent el Camí abans que els vostres ulls,
com sabreu per quin camí caminar?
Caminar no vol dir anar lluny o a prop,
però si esteu confosos, les muntanyes i els rius
bloquejaran el vostre camí.
l Respectuosament, jo us exhorto a estudiar
aquest misteri.
l No passeu en va els vostres dies i les vostres
nits.
***
Fukan zazengi 普勧坐禅儀
Autor: EIHEI DŌGEN
Japó, 1200–1253. Escola Zen Soto
Recorda el Buda: tot i que en néixer ja posseïa la saviesa, el record pels sis anys que va passar assegut i immòbil encara és admirat. I Bodhidharma, de qui, malgrat haver rebut el segell de la transmissió, encara es recorda com es va mantenir nou anys davant d'un mur. Si fins i tot els antics mestres es comportaven així, com podríem prescindir avui en dia d'una pràctica real?
Per tot això, oblida l’hàbit erudit d'especular amb les paraules i d’interpretar frases, i aprèn a allunyar-te d'això girant cap a tu la llum que ha d'il·luminar el teu interior. El teu cos i la teva ment s'esvairan per ells mateixos i es manifestarà la teva naturalesa original. Si vols realitzar això, posa't a treballar ara mateix.
Per a practicar zazèn és convenient una habitació silenciosa. Menja i beu moderadament. Deixa de banda tots els compromisos, i deixa en suspens tots els assumptes pendents. No pensis en "això és bo" o en "això és dolent". No jutgis si "això és cert" o "això és fals". Atura els moviments de la ment, del pensament i de la consciència. Estigues-te de mesurar-ho tot amb raonaments, idees o especulacions. No pensis en com esdevenir un Buda. Com es podria assolir això només seient o jaient?
Al teu lloc habitual, estén una catifa gruixuda i posa-hi al damunt un coixí. Seu en posició de lotus complet o de mig lotus. En la posició de lotus, posa primer el peu dret sobre la cuixa esquerra, i després el peu esquerre sobre la cuixa dreta. En mig lotus, simplement posa el peu esquerre sobre la cuixa dreta. Cenyeix-te els vestits lleugerament, i arranja’ls amb cura. Llavors posa la mà dreta sobre la cama esquerra i la mà esquerra dins del palmell de la dreta. Les puntes dels polzes es toquen lleugerament. Estira el cos i seu ben dret, no caient ni a esquerra ni a dreta, ni endavant ni enrere. Alinea les orelles amb les espatlles, i el nas amb el melic. Descansa la punta de la llengua al paladar, amb les dents juntes i els llavis tancats. Mantingues sempre els ulls oberts, i respira pel nas suaument.
Un cop hagis ajustat la teva postura, fes una gran inspiració i exhala totalment, balanceja el teu cos a dreta i esquerra, i mantén-te ferm en una posició asseguda inamovible. Pensa a no pensar. El no pensar quin tipus de pensar és aquest? Més enllà del pensament. Aquest és l'art essencial del zazèn. El zazèn del qual parlo no és una pràctica de meditació. És simplement la porta del Dharma de la felicitat, la pràctica-realització de la total culminació del Despertar. És el koan realitzat, aquell que amb subterfugis mai no s'ha pogut aconseguir. Si entens això, seràs com el drac capbussant-se dins l'aigua, com el tigre endinsant-se a la muntanya. Has de saber que el Dharma veritable es manifesta per ell mateix, de manera que des del principi cal que abandonis la peresa i la distracció.
Quan t'incorporis, mou-te lentament i silenciosament, tranquil·lament i deliberadament. No t'aixequis de sobte o bruscament. Examinant el passat, has de saber veure que transcendir tant allò que és mundà com allò que és sagrat, morir assegut o dempeus, sempre ha depès del vigor del zazèn.
La manera de provocar el Despertar amb un dit, una bandera, una agulla o una maça, o la realització de la il·luminació amb un espantamosques, un cop de puny, una bastonada o un crit, no pot ser entès per un pensament que discrimina ni, encara menys, pot ser conegut amb la pràctica de poders sobrenaturals. Tot això procedeix d'una pràctica que es troba més enllà del que es veu i del que s’escolta. És no atenir-se a res preconcebut segons els coneixements i les creences.
Si es dona el cas, posseir intel·ligència o estar-ne mancat no és rellevant. No hi ha cap distinció entre l'ignorant i el savi. Si es concentra l’esforç en un esperit únic, això és per ell mateix emprendre la Via. La pràctica-realització és pura per naturalesa. Avançar per aquesta és, després de tot, un treball de cada dia.
En general, en el nostre món i en els altres, tant a l'Índia com a la Xina, tots tenen per igual el segell de Buda. Encara que cada llinatge s'hagi expressat amb estil propi, tots han seguit la meditació asseguda, immòbil, amb compromís decidit. Encara que diguin que hi ha deu mil diferències i mil variacions, tots han iniciat la Via de la mateixa manera, practicant zazèn. Per què deixar el seient on hom és per vagar inútilment per polsosos regnes d'altres terres? Si fas un pas en fals, perdràs el camí que tens justament sota dels teus peus.
Has obtingut la gran oportunitat d'una forma humana. No deixis passar els teus dies i nits en va. Tingues cura de l'activitat essencial del Camí del Buda. Qui obtindria calor de l'espurna d'un pedrenyal? La forma i la substància són com la rosada sobre l'herba. El teu destí és semblant a un llamp, que apareix en un instant i desapareix fugaçment.
T'ho prego, honrat
deixeble del Zen, acostumat massa temps a temptejar només parts d'un elefant en
la foscor, no tinguis por al veritable drac. Dedica els teus esforços al Camí
que s’adreça cap allò que és genuí. Venera Aquell que ha anat Més Enllà i que
està lliure del sofriment. Harmonitza’t amb la il·luminació de tots els budes.
Succeeix al samadhi de tots els patriarques. Condueix-te sempre així i seràs
com ells van ser. La Cambra del Tresor se t'obrirà per ella mateixa, i podràs
gaudir-ne lliurement.
***
POEMA DE LA FE EN L’ESPERIT
(jp. Shinjinmei)
Xinxinming 信心銘
Autor: JIÀNZHÌ
SĒNGCÀN
[jp. Kanchi
Sōsan]
Xina, 496?-606.
Escoles Chán / Zen
La Via Perfecta no té dificultat.
Només has d'excloure l’obtenir i el rebutjar.
Quan aturis el voler i el no voler,
se't farà clara per ella mateixa.
Però per la mínima divergència d'un cabell,
se separaran el cel i la terra.
Si vols que la Via Perfecta se't manifesti,
no et manifestis ni a favor ni en contra.
Neguitejar-se pel que genera rebuig,
fa una ment malalta.
No comprendre el significat profund [de la Via],
fa inútils els pensaments.
La plenitud és com la gran vacuïtat:
res no hi manca, res no hi és en excés.
Quan esculls o rebutges, perds l'essència.
No segueixis els fenòmens,
no tenen lloc a la vacuïtat.
Acariciant profundament la unicitat,
tot s'atura per ell mateix.
L'absència d'acció deté el moviment,
i la no-acció et farà moure de nou.
Si et manifestes a favor de res,
com coneixeràs la unicitat?
No comprenent la unicitat, erraràs un cop i un altre.
Refusant-la, et trobaràs sense ella;
perseguint la vacuïtat aniràs sempre darrere seu.
Excedint-te en les paraules i els pensaments te n’allunyaràs.
Atura les paraules, atura els pensaments
i no hi haurà res que no puguis entendre.
Quan busquem l'arrel, obtenim el sentit.
Quan busquem resultats, perdem la raó.
Per un moment mira't a tu mateix,
i ves més enllà de la vacuïtat de les coses.
Adona't que penetrant en la vacuïtat
totes les coses tenen la seva causa en la ignorància.
No busquis la veritat, només priva’t de qualsevol
judici.
No et quedis en judicis excloents
i cuida't de no anar darrere seu.
Amb la més lleu ombra de bo o dolent,
la ment es perd en la confusió.
La unitat és la font dels dos,
però tot i així, no t’hi quedis.
Amb una ment única no es genera res
i, per tant, tot existeix sense discriminació.
No reprovis, no objectis.
No expressant, hi ha ment.
El subjecte segueix quan l'objecte cessa.
L'objecte s'extingeix quan el subjecte no apareix.
L'objecte es relaciona amb el subjecte.
El subjecte es relaciona amb l'objecte.
Si vols conèixer objecte i subjecte,
el seu origen està en la vacuïtat.
En la vacuïtat, tots dos estan en equilibri,
i contenint igualment innombrables formes.
No diferenciïs gruixut ni fi,
i no estaràs ni a favor ni en contra.
La Gran Via ho abasta tot,
res li és fàcil ni difícil.
Les visions petites són fluctuants,
plenes de dubtes, adona-te’n aviat,
després serà massa tard.
Aferra't desmesuradament i et perdràs.
Deixant-te portar per l'espontaneïtat,
l'essència ni se’n va ni queda retinguda.
Harmonitza la teva naturalesa amb la Via,
i et trobaràs lliure de la confusió.
El pensament inamovible es perd allò que és veritable,
s’enfosqueix, s'enfonsa i es marceix.
Fatigar l'esperit no és bo.
Per què fer o no fer ha de ser o bé extraordinari o bé
una cosa normal?
Quan caminis pel Gran vehicle,
no sentis aversió pels Sis Objectes dels Sentits.
No tenir aversió pels Sis Objectes dels Sentits
equival a perfeccionar la Il·luminació.
El savi es realitza amb la no-acció.
L'ignorant s'encadena ell mateix.
Les coses no són diferents.
La ignorància et porta a preferències.
Utilitzar la ment per a subjectar la ment, no és un
greu error?
Expulsada la confusió, apareix la calma i no la
confusió.
El Despertar nega l'acceptar i el rebutjar.
Totes les visions oposades condueixen a consideracions
absurdes.
Somnis i il·lusions són flors a l'aire.
Per què t'esforces a voler agafar-les?
Guanyar o perdre, bo o dolent,
allunya't de tot d'això d'una vegada.
Si els ulls no estan tancats, els somnis s’aturen tots
sols.
Si la ment no discrimina,
totes les coses són una sola i única essència.
Dins l'essència profunda d'una única cosa es resolen
totes les contradiccions.
Quan totes les coses es contemplen en la seva unitat,
tornes a l'origen del que tu ets.
Posa fi a la causa, i res no podrà anar enllà.
Cessa l’acció i cap acció es farà present.
Subjecta la quietud a l’acció i no hi haurà afecció
per res.
Si dos no fan una sola cosa, què serà sinó només una
per a tu?
Observa els extrems.
No hi ha ni principi ni regla fixa.
Harmonitza la ment amb la no manifestació que atura
l’acció.
Tots els dubtes s'aclareixen,
i el veritable esperit s'afirma i s’harmonitza.
Res no s'atura, res per recordar.
Vacu, esclarit, il·luminat per ell mateix,
el poder de la ment no actua.
El pensament és inútil,
els sentits i les sensacions no hi poden entrar.
A l'essència real del regne de les coses,
no existeix un altre ni un mateix.
Per fer-te teu això ràpidament,
no cal més que manifestis la no-dualitat.
En la no-dualitat tot és igual, res no s'esmuny.
Els Savis de Totes les Direccions pertanyen tots a
aquest ensenyament,
Aquest ensenyament no porta pressa ni és extens,
va més enllà d'un sol instant o de milions d’anys.
Ni aquí, ni enllà, sinó arreu, davant dels teus ulls.
Allò infinitament petit i allò més gran és el mateix
si se n’obliden els límits.
Allò més gran i l’ínfim són iguals si no s'estableixen
límits.
Sent, no s'és. No sent, s'és. Per tant, no t'aferris a
res.
Un és tot, tot és un.
Simplement, si això és realitzat,
no et preocupis per obtenir-ne un guany.
La Fe és una ment no dividida.
La indivisibilitat és la Fe de la ment.
Les paraules s'aturen sense més,
sense passat, ni present, ni futur.
***
SAMADHI DEL PRECIÓS MIRALL
(jp. Hōkyō zanmai)
Baojing
sanmeige 宝鏡三昧
Autor: DÒNGSHĀN
LIÁNGJIÈ [jp. Tōzan Ryōkai]
Xina, 807–869.
Escola Chán Caodong / Zen Soto
El Dharma de
l’Així Trobat,
ha estat transmès
pels budes i els patriarques.
Vosaltres el rebeu
ara,
manteniu-lo sense
error.
◎
Un bol de plata ple de neu,
un agró blanc sota
la lluna.
Tot s'assembla,
però no és el mateix,
no es
distingeixen, però la seva natura real la perceps.
El significat no
resideix en les paraules,
però un detall
determinant el descobreix.
Et mous i restes
travat,
erres, i caus en
el dubte i la vacil·lació.
Allunyar-s’hi o
acostar-s’hi és el mateix error,
perquè és com un
gran incendi.
Voler presentar-ho
amb una refinada cal·ligrafia
és com
esborrallar-ho amb una gran taca fosca.
La fosca nit és la
veritable llum;
l'alba no és la
claredat.
Aquesta és regla
per a totes les coses;
la seva funció és
eliminar el sofriment.
Encara que no
sigui realitzat,
no està més enllà
de les paraules.
Com mirant-se amb un mirall preciós;
on forma i reflex es miren l’un a l’altre.
Tu no ets aquell,
però aquell en
veritat ets tu.
Com un nen acabat
de néixer,
plenament dotat
dels Cinc Agregats.
Ni va ni ve, ni
sorgeix ni hi roman;
"Baba wawa" - és alguna cosa això?
Al final no ens
diu res,
perquè les seves
paraules no tenen sentit.
A l’hexagram del
“doble foc" [Li]
interpolant les
línies majors i les menors,
reunides, sumen
tres;
intercanviades són
un cinc.
Com el sabor de la
planta de cinc aromes,
com el ceptre de
diamant de cinc puntes.
Meravellosament
abastades dins la totalitat,
tambors i cants
comencen a l’uníson.
Penetrar la font
és anar per la Via,
mantenir-se dins
del cercle és seguir el camí.
Faries bé a
respectar això;
a no
menystenir-ho.
Trobar-te amb la
teva pròpia naturalesa i sense afeccions és meravellós,
no et fa ser
dependent d'una falsa il·luminació.
Causes i efectes,
temps i estacions,
es manifesten
clarament en la calma.
És tan bo que on
entra no hi ha buit,
i és tan vast que
transcendeix qualsevol dimensió.
Però la desviació
del gruix d’un cabell, i ja n’ets fora.
Avui dia hi ha la
pràctica sobtada i la gradual,
de les quals en
sorgeixen ensenyaments i interpretacions.
Amb ensenyaments i
interpretacions diferenciades,
cada una té un
mètode propi.
Siguin ensenyances
i interpretacions preeminents o no, la realitat flueix constantment.
A fora, la calma;
a dins, el tremolor.
Com un cavall
travat de potes, com un ratolí emboscat.
Els antics savis
s’afligien per això,
i insistien en el
Dharma.
Portats del seu
estil contradictori,
diuen negre i fan
blanc.
Quan les paradoxes
ho col·lapsen, les formacions mentals s'aturen.
Una gran ment ho
pot comprendre tot naturalment.
Buda, pel
compliment del camí de la il·luminació,
va contemplar
l’arbre durant deu kalpas.
◎
Com un tigre amb les cicatrius de la lluita,
com un cavall amb
les potes del darrere grises.
Per als que són
vulgars,
taules nacrades i
robes adornades.
Per als que tenen
els ulls oberts,
gats i bous
blancs.
◎
Amb l'habilitat de bon arquer,
Yi va fer diana a cent
passos.
Però quan unes
fletxes topen en ple vol,
com pot ser això
només una qüestió d'habilitat?
Quan l'home de
fusta comença a cantar,
la dona de pedra
s'aixeca i balla.
Si no s'arriba a
això pels sentits o la consciència,
com es pot amb raonaments?
Els ministres
serveixen els seus senyors,
i els fills
obeeixen els pares.
No obeir no és ser
bon fill,
no servir no és
ajudar.
Amagant les
accions, actuant en secret,
com un neci, com
un inconscient.
l Continuar exactament per aquest camí
l és ser l’hoste al si de l’hoste.
