lunes, 27 de agosto de 2018

Meditación Zen y Meditación de Plena Atención




NUEVAS ACTIVIDADES 
PARA EL CURSO 2018-19

Nalanda tendrá sesiones de zazén, la meditación sentada zen tradicional, y sesiones de meditación de plena atención, especialmente pensadas para personas que se inician en la meditación

El Centro Zen Nalanda abre el nuevo curso el 4 de septiembre con una ampliación de su programa de actividades: a la Meditación Zen tradicional se añade la Meditación de Plena Atención, una propuesta asequible dirigida a aquellos que se quieren iniciar en la meditación y que se realizará los jueves a las 20.30 horas.

La experiencia en la práctica de Meditación Zen ha venido a demostrar que hay personas que no se sienten capaces de seguir este camino, sea por el tipo de práctica como por el compromiso de perseverancia que conlleva por parte del discípulo que decide emprender esta vía espiritual.

Pero la meditación es un gran bien que debe poder estar al alcance de todo el mundo y, pensando en aquellas personas que no se vean capacidades de seguir el camino del Zen, Nalanda propone unas sesiones de Meditación de Plena Atención, de carácter más sencillo y desprovistas de ritos.

La Meditación de la Plena Atención es un buen camino para iniciarse en la meditación, apto para todo el mundo, de cualquier edad, que quieran obtener unos instantes de calma y disfrutar de la acción benéfica de la meditación en su cuerpo y su mente.

Las sesiones de Meditación de Plena Atención tendrán lugar los jueves, a las 20.30 horas de la tarde, y serán dirigidas por José Manuel Sōsen Campillo, director del Centro Zen Nalanda.

Los horarios de práctica del Centro Zen Nalanda el curso 2018-19 son los siguientes:

Martes - 19.00h
MEDITACIÓN ZEN

Miércoles - 20.15h
MEDITACIÓN ZEN

Jueves - 20.30h
MEDITACIÓN PLENA ATENCIÓN

Sábado - 09.30h
MEDITACIÓN ZEN


MÁS INFORMACIÓN sobre la Meditación de Plena Atención:





domingo, 1 de julio de 2018

MAÑANA DE MEDITACIÓN EN CENTRE ZEN NALANDA



Media jornada de práctica de Zazén

El próximo sábado 14 de julio, el Centro Zen Nalanda (calle Agregación, 44) convoca una Mañana de Meditación, media jornada (seis horas) de práctica de Zazén, la Meditación Zen. Dirige: Josep Manuel Sōsen Campillo, monje budista Zen.

La Meditación Zen es la realización de la Unidad del cuerpo y la mente, de la materia y del espíritu. Más allá de toda concepción, está nuestra verdadera naturaleza. Más allá del pasado y del futuro, está el presente, que es la vida que vivimos realmente. Plena conciencia sobre nuestro ser y el momento. Zazen es eso, sentados tranquilamente sobre un cojín.

HORARIO Y PROGRAMA

La sesión se iniciará a las 08.00h y terminará a las 14.00h. Se ruega llegar con suficiente antelación (los noveles, media hora antes para aprender la postura básica).

08.00 - 09.30 - Zazén y ceremonia
09.30 - 10.15 - Desayuno
10.15 - 10.45 - Descanso
10:45-12:15 - Zazén
12:15-12:45 - Descanso
12:45-13:45 - Zazén final

Se desayunará genmai (sopa de arroz) después de la primera meditación. Hay que llevar el oryoki habitual (bol, cuchara, servilleta para secar y servilleta para hacer el fardo).

APORTACIÓN E INSCRIPCIÓN

La aportación en este Mañana de Zazén será de 20 € en general, de 15 € para Socios y de18 € para Amigos de la Asociación Nalanda (el precio incluye el desayuno).

Hay que enviar e-mail confirmando tu asistencia a nalanda@nalanda.cat


CENTRE ZEN NALANDA
Carrer Agregació, 44
[Estación de Metro Maragall]


domingo, 17 de junio de 2018

IMÁGENES DEL RETIRO DE MONTSERRAT DE MAYO

Estas son las imágenes del retiro de Meditación Zen organizado por el Centre Zen Nalanda en Montserrat de los días 26 al 27 de mayo de 2018. Como siempre, fue una agradable convivencia para la práctica intensiva  dedicada a vivir el aquí y ahora, en concentración, equilibrio y calma silenciosa.

Se realizó Zazén (meditación sentada zen), samu (trabajo para la comunidad), y se realizó una meditación caminando por la montaña: plena conciencia de nuestro cuerpo y mente sobre el entorno mientras andamos en medio de la naturaleza.

Por las mañanas se desayunó genmai, la sopa de arroz tradicional de los monasterios zen.

Enseñanza de Dharma: los Tres Sellos de la Existencia

En el retiro fue impartido un kusen (enseñanza) sobre los Tres Sellos de la Existencia, las tres características que acompañan todas las cosas o fenómenos que conforman nuestra vida: la impermanencia, el sufrimiento y la ausencia de un Yo. Comprender bien cómo actúan esos tres conceptos es clave para comprender y enfocar correctamente nuestra vida.

Siguen algunas fotos del retiro, realizadas por Manel Capell.





























































































_______________________________


KUSEN (ENSEÑANZA)

CONTEMPLACIÓ DELS TRES SEGELLS DE L'EXISTÈNCIA

Impermanència, Sofriment i Absència d’un Jo és el que s’anomena en el budisme com Els Tres Segells de l’Existència.

Impermanència, Sofriment i Absència d’un Jo estan íntimament interrelacionats, tant que és molt difícil definir un concepte sense fer esment dels altres dos.

Creure que tot és permanent és sofriment: no hi ha res en aquest Univers que sigui permanent. Tot té un principi, tot té una fi. Com el propi Univers com una vida humana. Pot durar més o menys, però tot té una fi. Creure el contrari, creure en una existència, possessions, sentiments immutables i permanents no és més que sofriment.

I el mateix podríem dir del nostre pensament. Quan un creu en valors immutables, per exemple, ens carreguem de prejudicis: armats d’aquests valors ataquem als altres que no els comparteixen (i això és sofriment, per a un i per als altres).

Al cap d’un temps, però, veiem com el pas del temps canvia o desmunta de dalt a baix aquests valors o creences nostres que crèiem immutables perquè canvia la nostra mirada sobre ells (perquè adquirim nova informació, perquè el fets venen a demostrar el contrari, perquè l’edat ens suavitza l’opinió, etc.), i això també és sofriment si ho veiem com un revés propi.

No saber afrontar un sofriment, per tant, ens pots conduir a més sofriment: pot ser l’inici d’un estat violent o d’un estat depressiu.

Per tant, la persona sàvia ha d’entendre des del seu interior més íntim que tot és impermanent. Essent conscient de la caducitat de les coses, aprendrem a ser més feliços i a saber fer front qualsevol adversitat.

Impermanència [Aniccā]
Es diu en el budisme: Impermanent és tot allò que està condicionat, allò que depèn d’un altre element per a existir.

És a dir, és impermanent tot allò que conformen el que s’anomena els Cinc Agregats:
les formes i els fenòmens d'aquest món visible
les sensacions que ens arriben a través dels nostres sentits
les nostres percepcions concebudes a través dels nostres sentiments, idees o pensaments
els actes o causes d'aquests actes
i la consciència del nostre esperit, formada finalment per tot això

Per això es diu que els Cinc Agregats que acabem de descriure no tenen substància pròpia, ja que tots ells estan sotmesos a la impermanència i al canvi continu.

Sofriment [Dukkhā]
També es diu en el budisme: Sofriment és tot allò que està condicionat, com els Cinc Agregats.

Sofriment és aferrar-se a quelcom que està sotmès a un canvi continu. Si t’aferres a això que és variable perquè ho creus immutable, quan la condició canvia o decau causa frustració, desengany, desil·lusió...

Absència d’un Jo [Anattā]
L’explicació està en allò que anomenem el Jo (l’ego)

Quan creiem que les formes i els fenòmens d'aquest món visible són quelcom immutable
Quan creiem que les sensacions que ens arriben a través dels nostres sentits són verdaderament el què són
Quan creiem que les nostres percepcions concebudes a través dels nostres sentiments, idees o pensaments són exactes, tal com han de ser
Quan creiem que els actes o causes d'aquests actes són indefugibles
I quan creiem que la consciència del nostre esperit, formada per tot això, és la que és i no pot ser de cap més manera perquè “jo sóc així”.

És a dir, la majoria de la gent sempre s’aferra, per exemple, a un Jo que creiem propi, personal, únic. Però, ben mirat, aquest Jo no és tal ja que, perquè el nostre Jo sigui tal, s’ha de situar en relació amb el demés o amb el que ens envolta ja que per si sol no es pot definir.

Hi ha un breu i antic sutra que diu:

 LES COSES COMPOSTES
Aniccā vata sankhārā
Impermanents són les coses compostes.
La seva natura es sorgir i desaparèixer.
Es dissolen tan aviat com sorgeixen.
La pau final és la major felicitat.

Massa sovint ens creiem que les formes i els fenòmens, les sensacions, les percepcions, els actes i la consciència conformen el nostre Jo, però la única veritat és que les formes i els fenòmens, les sensacions, les percepcions, els actes i la consciència són permanentment variables. Per tant, tot això no és el propi Jo. I, per tant, el nostre Jo, com a entitat, és vacu, no és més que una il·lusió.

Diu el Buda: “quan amb la saviesa hom veu això,
llavors s’afebleix el sofriment”.
  

On està aquesta saviesa? Com podem adquirir una saviesa que sàpiga veure les coses tal com són i estalviar-nos el sofriment?

La saviesa està en la Meditació.

El budisme diu que l’origen del Sofriment es troba en els Tres Verins: la ignorància-la il·lusió, el desig-l’aferrament, l’odi-la ira.

La ignorància és viure en el desconeixement de la realitat. És viure de la il·lusió, de la fantasia, no tocar de peus a terra.

El desig la satisfacció de les passions, l’ambició desmesurada per una millor vida present o futura, la cerca d’una satisfacció més o menys immediata.

L’odi i la ira és l’aversió, al conegut i al desconegut també. És fer a l’altre subjecte dels nostres mals. És projectar en l’altre (persona, ésser viu o cosa) la nostra frustració violenta. És la por a perdre (una riquesa, un país, una parella).

Si Meditem, però, adquirim la saviesa necessària per a veure les coses tal com són.

Per la Meditació posem en calma la nostra ment i així un es pot retrobar ell mateix en la calma i la tranquil·litat. Amb aquesta calma assolida, relativitzem els pensaments i els prejudicis que immobilitzen la nostra ment. I així és com, per la Meditació, aprenem a endreçar la nostra ment.

Quan la nostra ment està dispersa i perd força, la meditació canalitza la ment i aquesta recupera la força. Quan un pensament aclapara (provocant dolor, sofriment), acostuma a ser, a més, persistent, per això ens fa mal. La ment humana fa que encara ens hi recreem més en el dolor, sobretot si encara pensem en que no hi hem de pensar. I així, sobre un sofriment real encara hi afegim més sofriment.

Meditant, doncs, aparquem el pensament de la por, i el de la ira, i el del desig... i tot això després es veu llunyà, perquè quan estem en meditació es relativitza la importància que abans hi donàvem a tot això. La meditació allibera la teva ment.

Segurament no deixaràs de seguir tenint por o enuig o desig, entre altres coses perquè potser les circumstàncies no han variat, però aquesta por, ira o desig ja no t’aclapararà tan durament com abans, ja no et sentiràs tan malament. Et donarà un respir. I si segueixes meditant, aprendràs a respirar millor i a trobar una sortida.

Si algú t’ofèn amb les seves paraules o actuació, per exemple, no pot fer-te infeliç, a menys que converteixis aquestes paraules o actuació en pensament teu i permetis que s’allotgi a la teva ment. Has d’entendre que és el teu pensament i no el fet el que et fa infeliç.

Una vegada el pensament de dolor desapareix, el sofriment desapareix. Aquest és el mèrit de la meditació: allibera la ment, buidant-la dels pensaments obsessius, i la deixa receptiva a ser emplenada per pensaments positius i per a desenvolupar al màxim qualitats espirituals com l’amor, la compassió o l’altruisme.

I si canviem en la nostra forma de pensar i d’observar les coses i el nostre entorn, nosaltres canviem. I si canviem, també canvia el nostre entorn. El nostre canvi interior és com una pedreta que cau en una aigua en calma i causa ones que s’expandeixen per tot l’estany. I així entendrem, per exemple, que si alguna cosa no ha sortit bé pot ser una gran sort ja que pot ser una oportunitat de canvi real.

Ment oberta. Res d’aferrar-se a les coses, al costum. Els aferraments són avidesa, una il·lusió mental. La majoria sempre s’aferra, per exemple, a un Jo que creiem propi, personal, únic. Però, ben mirat, aquest Jo no és tal ja que, perquè el nostre Jo sigui tal, s’ha de situar en relació amb el demés o amb el que ens envolta: per si sol no es pot definir. Per tant, el nostre Jo, com a entitat, és vacu, és una il·lusió.

La Meditació, per tant, desemmascara l’enganyosa ment, l’allibera d’allò que l’afligeix més íntimament, les il·lusions, els prejudicis, els aferraments, etc. i, per tant, condueix a la persona cap a la seva veritable llibertat.

Diu el Dhammapada:

Els estats mentals tenen el seu origen en la ment,
són dirigits per la ment i són creats per la ment.
Quan hom parla o actua amb ment impura,
llavors el sofriment el segueix a un com la roda a la petjada del bou.

Els estats mentals tenen el seu origen en la ment,
són dirigits per la ment i són creats per la ment.
Quan hom parla o actua amb ment pura,
llavors la felicitat el segueix a un com l'ombra que mai l’abandona.


_______________________________


VERSOS DELS TRES SEGELLS DE L'EXISTÈNCIA
Tilakkhanādi gāthā (o Tilakkhana)

Impermanència [Aniccā]
Impermanent és tot allò que està condicionat;
quan amb la saviesa hom veu això,
llavors s’afebleix el sofriment.
Aquest és el camí cap a la puresa.

Sofriment [Dukkhā]
Sofriment és tot allò que està condicionat;
quan amb la saviesa hom veu això,
llavors s’afebleix el sofriment.
Aquest és el camí cap a la puresa.

Absència d’un Jo [Anattā]
Tots els dharmas [Agregats] no són el propi Jo;
quan amb la saviesa hom veu això,
llavors s’afebleix el sofriment.
Aquest és el camí cap a la puresa.
Poques persones arriben a la Riba,
simplement hi corren al llarg,
però aquells que practiquen el Dharma
d’acord amb el Dharma ben ensenyat,
travessaran el Regne de la Mort tan difícil de transcendir.

Abandonant pràctiques improductives,
el savi ha de desenvolupar la claredat
en abandonar la llar per a no tornar-hi,
ja que és lloc difícil de gaudiment.
Ell hi hauria desitjat delectar-se
amb una sensualitat que no té res,
i el savi hauria hagut de purificar-se la ment.

Qui té la ment ben desenvolupada en els factors del despertar,
qui es delecta en no aferrar-se a res tot renunciant a obtenir res,
flueix lliurement i no el lliga el món.